Seleccionar pàgina

La nevera és la nostra gran aliada a l’hora de conservar els aliments. Ens costa imaginar-nos la vida sense ella! Avui us expliquem alguns trucs per aprendre a col·locar de manera més eficient les fruites i les verdures a la nevera, assegurar-ne la frescor i conservar-les més temps.

El primer que cal tenir en compte és que classificar les verdures i les fruites quan arriben a casa és fonamental. No s’hi val a deixar el cistell a un racó i classificar-lo un altre dia. Les fruites i les verdures són sensibles als canvis de temperatura, necessiten estar en bones condicions de frescor i llum, i a vegades s’han de rentar. A més, no totes s’han de conservar de la mateixa manera: no té les mateixes condicions de conservació un enciam que una patata. Per tant, és important dedicar uns minuts en arribar de fer la compra o en rebre el nostre cistell a casa i col·locar-ho tot al lloc òptim.

Com a punt de partida, hem de tenir en compte que la nevera ha d’estar entre 3,5ºC i 5ºC. Aquesta és la temperatura òptima perquè els aliments estiguin frescos però no arribin a congelar-se. En canvi, el congelador ha d’estar en uns -18ºC. Tant un com l’altre han d’estar nets: és important netejar-los periòdicament per assegurar-nos que no proliferen els bacteris ni es transfereixen als aliments que hi guardem.

El dubte etern: on s’ha de posar la fruita i la verdura a la nevera? Partim de la base que cada part de la nevera és diferent. La porta, per exemple, és la part que pateix més canvis de temperatura, cada cop que l’obrim. En canvi, a la part superior és on s’acumula més escalfor, perquè l’aire calent tendeix a pujar cap dalt, mentre que a la part baixa és on se solen guardar els aliments que necessiten més fred. Seguint aquesta lògica, a la porta hi posarem les begudes, els ous i altres aliments que no pateixen gaire els canvis de temperatura; als prestatges de dalt, els embotits, les conserves, els plats preparats o els làctics; i a la part baix, carns i peixos crus. Generalment, les fruites i verdures les guardarem als calaixos, on es mantenen protegides i la temperatura és òptima per a elles, ni molt alta ni molt baixa, amb la humitat adequada.

Segons cada cas, rentarem o no la fruita i la verdura abans de guardar-la a la nevera. Aquelles que estan molt brutes de terra sí que s’han de rentar per evitar contaminacions. Però algunes són massa sensibles i es poden fer malbé: és el cas les maduixes, els fruits vermells, les herbes aromàtiques… En aquest cas, no les rentarem per evitar que s’acceleri el procés de descomposició. En el cas dels enciams o les escaroles, no les rentarem fins a l’hora de consumir, però sí que retirarem totes les fulles i parts pansides o fetes malbé. Un consell: les pastanagues es conserven millor una mica cobertes de terra i embolicades amb paper de diari o amb una bossa de paper.

Tot ha d’anar a la nevera? Doncs no, hi ha fruites i verdures que no s’han de posar en fred. Estem parlant, per exemple, de taronges, mandarines, plàtans, pomelos, magranes, llimones, patates, cebes, carabasses, tomàquets, alls… Totes aquestes, han de mantenir-se fora de la nevera. Les pomes, els préssecs, les peres o els kiwis també poden passar uns dies fora, segons si estan més o menys madurs, per deixar-los que acabin de fer el procés de maduració. En canvi, hi ha coses que sempre han d’anar a la nevera, com els fruits vermells, les maduixes, les figues, l’enciam i altres verdures de fulla (espinacs, rúcula, escarola…), les albergínies, el bròquil, la coliflor…

Un altre dubte habitual: com guardem les fruites i verdures dins de la nevera? “Despullades”? Dins d’una bossa de plàstic? Sempre és important evitar envasos hermètics i bosses de plàstic que no tinguin ventilació, per evitar que es podreixin més ràpidament o que apareguin taques de florit. Per això la recomanació és que molts d’ells es conservin sense envàs, com albergínies, pebrots, bròquils, coliflors…  En aquells casos de verdures petites on és imprescindible tenir un envàs perquè no s’escampin per tota la nevera (pèsols, bajoques, maduixes, fruits vermells, cols de Brussel·les…), el millor és optar per envasos perforats que permetin la ventilació. Alguns supermercats i fruiteries ja venen envasos d’aquests tipus amb forats, però també els podem preparar nosaltres a casa manualment, amb una tela, un plàstic o una caixeta.

Sempre és millor conservar les peces senceres. I amb pell, si en tenen. Però què passa quan comencem a gastar una part de la verdura i no l’acabem? Quan gastem mig tomàquet per sucar el pa i ens queda la resta? O quan comencem a desgranar una magrana i no l’acabem? O quan necessitem mitja ceba per a una recepta? Doncs hem de guardar la resta en recipients tancats tipus tupper, perquè no els toqui l’aire i així evitar que es facin malbé. Al llarg dels propers dies o de les properes hores els haurem de consumir.

Si voleu més consells per conservar la verdura i la fruita, tant dins com fora de la nevera, també us recomanem aquest article!