Seleccionar pàgina

Les mengem cada dia: són la base de la nostra alimentació, l’element més abundant de la nostra nevera i del nostre rebost. Les verdures i les fruites estan tan presents a la nostra vida que ens pensem que ho sabem tot sobre elles. Però n’estem segurs que encara us podem sorprendre amb algunes curiositats. Accepteu el repte?

1- Durant més de 200 anys, els tomàquets van ser considerats tòxics a Europa i als Estats Units. Els primers europeus que van arribar a Amèrica els van portar al seu continent, però en lloc de menjar-se’ls, els van utilitzar com a planta ornamental en parcs i jardins. A finals del segle XVIII, molts europeus els anomenaven “pomes verinoses”. Alguns historiadors creuen que aquesta creença es va estendre no per culpa dels tomàquets realment, sinó dels plats que feien servir per menjar-los, que contenien materials pesats com el plom i que, en contacte amb l’àcid del tomàquet, podien provocat l’enverinament. Un altre motiu de la mala fama dels tomàquets era que altres plantes de la seva família, com la belladona o l’estramoni, són tòxiques.

2- Si preguntem per una verdura que tingui un alt contingut en ferro, segur que us vénen al cap els espinacs. Tot i que tenen molts beneficis pel nostre organisme, els espinacs no són precisament una gran font de ferro. A finals del segle XIX un científic alemany anomenat Erich von Wolf va fer un estudi sobre la quantitat de ferro que tenen diversos vegetals, i per error va escriure malament una coma: en lloc dels 3,5 mil·ligrams de ferro per cada 100 grams d’espinacs que demostraven les seves investigacions, va escriure 35 mil·ligrams. Quan se’n van adonar de l’error ja era massa tard: el personatge de Popeye i la seva força descomunal van convertir l’error en una creença popular.

3- La taronja es coneix, entre altres coses, per ser la reina de la vitamina C. Però i si us diem que hi ha fruites que porten més vitamina C que la taronja? Per exemple, les maduixes, els kiwis o les papaies. Fins i tot hi ha una fruita tropical, la guayaba, que té quatre vegades més de vitamina C que la taronja. De totes maneres, la taronja també en té una quantitat molt alta, i és molt bona perquè també té molts altres beneficis pel nostre organisme. A part, la podem trobar a casa nostra!

 

Taronges

 

4- El kiwi és originari de la Xina, però la majoria de nosaltres l’associem a Nova Zelanda. El motiu és que els neozelandesos van batejar el kiwi amb el nom que el coneixem avui en dia, i que casualment també és el d’un ocell propi del seu país. De fet, és el símbol nacional de Nova Zelanda. Una au sense ales, d’una mida semblant a una gallina, nocturna i amb un sentit de l’olfacte molt desenvolupat. El seu nom representa l’onomatopeia del seu cant, i és d’origen maorí. Com que la pell del kiwi-fruita s’assemblava molt al color de les plomes del kiwi-ocell, van decidir posar-li aquest nom i estendre’l per tot el món.

5- Sovint es diu que el plàtan és una fruita radioactiva. És cert? La radioactivitat, realment, és una cosa que està present al nostre entorn en dosis molt petites: fins i tot a la natura hi ha radioactivitat, i moltes fruites i verdures en contenen. Però el plàtan és la més radioactiva de totes. Això es produeix perquè té un alt contingut en potassi i, en concret, en potassi-40, un isòtop radioactiu. Però tranquils, el potassi també és molt important per a la salut dels nostres músculs, cor, ossos… I hauríem de menjar l’equivalent 10 milions de plàtans de cop perquè fossin perillosos per la nostra salut!

6- Segur que alguna vegada heu menjat pebrots del padrón, una varietat de pebrots que se sol menjar en tapes o acompanyant carns i peixos, a la planxa o fregits. Fins i tot pot ser que algun cop n’hagueu trobat, per sorpresa, un de picant. Però sabeu per què uns pebrots piquen i els altres no? L’explicació la trobem en una substància que es diu capsaïcina, que es forma durant la maduració del fruit. La clau és que en cada pebrot apareix més o menys capsaïcina segons les condicions hídriques i climatològiques: normalment, els que reben més sol i menys aigua són més picants. Realment, aquesta substància és un mecanisme de defensa que intenta evitar que els depredadors es mengin el fruit!

Podríem passar-nos hores i hores parlant de curiositats sobre les fruites i les verdures. Esteu atents: us n’explicarem més en futures publicacions!