Seleccionar pàgina

Perquè conservi tot el seu gust, perquè no perdi vitamines ni nutrients, i perquè ens duri el màxim de temps possible fresca i no se’ns faci malbé: per tots aquests motius, és important aprendre a conservar bé la fruita i la verdura. Cal tenir en compte que no tots els vegetals tenen el mateix ritme de maduració ni necessiten les mateixes condicions de conservació. Conèixer què és millor per cadascun d’ells ens ajudarà a mantenir-los més frescos durant més temps!

1- Què va a la nevera?

Hi ha moltes fruites i verdures que no s’han de posar a la nevera, que es conserven millor a temperatura ambient i en espais secs, sense llum directa i sense olors fortes. És el cas de fruites com les taronges, les mandarines, els plàtans, els pomelos, les magranes, les llimones o les llimes; o de verdures com les patates, les cebes, les carabasses, els alls o els tomàquets. Efectivament, els tomàquets estan en aquesta llista: no cal guardar-los a la nevera si les temperatures no són molt altes o no estan molt madurs, perquè perden sabor.

En canvi, hi ha fruites i verdures que sempre necessiten nevera, com els gerds, les maduixes, les figues, l’enciam, l’escarola, les albergínies, el bròquil, la coliflor, els espinacs, la remolatxa, la rúcula… Els bolets, com els xampinyons, també s’han de guardar en fred. En canvi, hi ha altres verdures i fruites que es poden posar a la nevera, però abans es poden deixar uns dies fora si han d’acabar de madurar, com les prunes, els préssecs, les peres, les nectarines, els kiwis…

2- Quan s’ha de rentar?

En alguns casos, rentar la fruita i la verdura abans de guardar-la a la nevera o al rebost n’accelera el procés de descomposició. És aconsellable rentar aquells que sabem que no es fan malbé i que poden estar bruts de terra, però en casos com les maduixes, els fruits vermells, els xampinyons o les herbes aromàtiques (julivert, alfàbrega, menta…) no és recomanable. Aquests els rentarem abans de fer-los servir per cuinar.

3- Com els hem de col·locar?

No totes les fruites i verdures es poden guardar juntes. Algunes es poden barrejar sense problema, però altres són especialment sensibles al gas etilè que generen les fruites quan maduren. L’etilè, conegut com a “hormona de l’envelliment” de les fruites, provoca que alguns aliments es facin malbé més ràpidament.

Les pomes i els plàtans són dos dels principals emissors d’etilè, però també els melons, les figues, el raïm, els kiwis, els préssecs, les prunes, les patates o els tomàquets. Els haurem de mantenir separats de les verdures més susceptibles a aquest component, com els espàrrecs, les cols de Brussel·les, el bròquil, l’albergínia, l’escarola, l’all, l’enciam, els pèsols, la carabassa, els pebrots… En general, la millor manera de col·locar tots aquests aliments és en bosses o recipients separats, i retirar ràpidament qualsevol d’ells si es comença a fer malbé.

4- Quan està madur, què fem?

Hi ha moltíssimes opcions per aprofitar una fruita quan està massa madura i el seu aspecte ja no ens agrada, però encara es pot menjar. Amb algun element per endolcir, podem fer melmelades o gelees. Per berenar o esmorzar, podem preparar un batut de fruites o un “suc verd”, que també pot incloure verdures com els espinacs, l’api, la rúcula o la remolatxa. Amb una mica de traça, podem cuinar iogurts amb trossos de fruita o gelatines, i quan fa calor podem preparar un bon gelat o sorbet.

El mateix podem fer amb les verdures que ja no són “boniques”. Podem preparar conserves de carxofa, espàrrecs, pèsols, olives, pastanaga o bolets. O també podem cuinar salses directament per guardar, com salsa de tomàquet o samfaina. A més de tenir menjar per un altre dia, ens serveix per allargar més la vida dels aliments!